Porcorosso
Willy DeVille
William Paul Borsey Jr. ; 25 d'Agost de 1950 – 6 d'Agost de 2009
No us parlaré dels secrets de la seva vida o de la seva història més enllà de la música, no podria superar de cap manera el que explica Carlos Zanón en el seu llibre ni podria pretendre-ho.
En els setanta va ser el líder de la banda Mink DeVille, fundada a San Francisco, va ser tota una aparició en el club CBGB l'aparició d'un home del carrer fent una música que no anava en la direcció del vent i que no podria estar millor definit que com ho va fer Alejandro Arteche (SOITU.ES):
"Entre mafiós i proxeneta novaiorquès. L'elegància de l'aristocràcia dels baixos fons i la cultura de la xeringa."
En els 80 ja apareix com Willy DeVille, de nou en la carretera, amb un posat elegant, aquestes camises amb volants, levites... com un Errol Flynn heroi d'una pel·lícula de pirates.
La seva música beu d'un pou infinit d'altres músiques; Rock and roll, Blues, Salsa, Doo Wop, Cajun, Soul,..., sigui com sigui, cal tenir un gran talent per a jugar amb totes elles i, a més, fer-ho bé, fer-ho creïble, sempre acompanyat per excel·lents músics i amb aquesta veu particular.
El seu últim disc, "PISTOLA" va ser publicat el 5 de febrer de 2008.
És possible no conèixer a ell, però impossible no conèixer almenys a dues de les seves cançons més sentides, "Spanish Stroll " (Tomb hispà)que és un senzill de 1977, inclòs en el seu àlbum debut "Cabretta", títol per a Europa, ja que als EUA es va titular "Mink DeVille" i "Demasiado Corazón " cançó de 1983 que triomfar en els 90, però no us enganyeu hi ha molt més, moltíssim més després d'aquests temes, hi ha tot un món musical, divertit, apassionant, dolç i abrupte... Resumint tot el que podríem trobar al carrer.
Amb la seva banda Mink DeVille, podríem citar qualsevol altre dels 16 publicats, o els meus altres fetitxes personals, "Cabretta", "Le Xat Bleu" o el "Live" a part dels directes, recopilacions, etc., però personalment em quedo amb aquest, filmat en el Paraiso d'Amsterdam a la tardor de 2005 gravat en vídeo publicat en DVD i BLU RAY del qual es van obtenir el màster per a aquest triple LP, senzillament brutal amb un enregistrament i un so molt, molt bo i la banda que li acompanya són tots músics de primera divisió,
És un disc que des del primer tema fins a l'últim, et fa gaudir, passar-t'ho bé, amb precioses cançons lentes o vertiginoses, però verbalitzades amb aquesta veu ronca, nasal, però fascinant que posseeix Willy.
"Low Rider " ritme enganxifós, amb una diabòlica harmònica i una percussió presents en tot el tema, per a no parar de saltar, ballar un tema per a suar.
"Crow Jane Alley " suau tema acompanyat per un magnífic piano a càrrec de Kenny Margolis, pertanyent a la banda de Rock alternatiu Cracker, que és predominant en tot el desenvolupament del tema.
"Bacon Fat " tema blusero que sona a Nova Orleans a la guitarra Freddy Koella (que ha tocat entre altres amb Bob Dylan, Lhasa de Sela o Eddy Mitchell i que ha estat 12 anys amb Willy Deville) i a l'harmònica Hook Herrera (un bluesman indi dels EUA, amb una trajectòria personal important tant com guitarrista de blues com harmònicista que va estar vivint un temps a Catalunya col·laborant amb la cantant Cathy Claret, cantant, música, compositora i productora gipsy francesa establerta a Catalunya)
"Savoir faire " on la noia que destil·la classe no necessita més, només això...Guitarres i pianos rockers amb totes les forces.
"Chieva " un tema que aborda la seva llarga addicció a l'heroïna i altres herbes.
"Come a Little Bit Closer " una cançó dels 60 de la banda Jay and the Americans, anodina del tot i que DeVille reconverteix en una cançó que es fa voler amb aquesta harmònica, acordió i ritme salsero
"Hey Joe " un tema de Billy Roberts versionat per Jimi Hendrix i molts altres, que aquí l'amic DeVille, reconverteix en un tema amb mariachis, violins i trompetes i queda simplement A l ·L U C I N A N T.
Així fins al final, que no desitjaries que arribi, però això sí és gloriós...
"Let It Be Me " tema original de Gilbert Bécaud popularitzat pels The Everly Brothers i versionat per exemple per Elvis Presley que aquí cobra nova vida amb aquesta personalitat que li imprimeix Willy Deville que no fa una versió qualsevol, sinó "la versió".
... En fi, tres vinils, tres, que no defrauden, que t'empeny a moure't, a gaudir, a "gosar" d'aquesta mescla d'estils, que et deixen amb ganes de més, de molt més, però és fàcil, n'hi ha prou amb tornar a treure'ls de la funda i punxar-los de nou.
La formació Mink DeVille (membres i exmembres) :
Cantant/compositor : Willy DeVille,
Guitarra : Ricky Borgia, Brian "Thomas" Ray, Freddy Koëlla, Chris Spedding
Baix : Bob Curiano, David Keyes
Percussió : Boris Kinberg
Bateria : Shawn Murray
Piano, acordió : Seth Farber, Kenny Margolis
Saxofon : Louis Cortelezzi, Mario Cruz
Cors : Billy Valentine, John Valentine, Dorene Wise, Yadonna Wise
Aquest home elegant, seductor com sortit d'una pel·lícula antiga, feia música, cap a Rock & Roll, és igual el que vulguem afegir-li, temps endarrera que en la música només hi havia espai per al Rock, el Rock dur, el Rock simfònic, el Punk Rock i pocs més ara hi ha moltíssims gèneres, però davant o darrere de molts d'ells està la paraula Rock, si alguna vegada t'has preguntat que és el Rock & Roll escolta a Willy Deville i escoltessis el Rock & Roll.
La pel·lícula...
EL CEL ES VA ATURAR - LA VIDA I L'ÈPOCA DE WILLY DEVILLE
(Heaven Stood Still)
Dirigida per Larry Locke als EUA de l'any 2020.
I el llibre...
De Carlos Zanón excel·lent escriptor, músic i millor persona, en ell trobarem la història d'aquest singular i carismàtic personatge, a més de les lletres traduïdes dels seus millors temes, un llibre imprescindible per a conèixer a fons tan singular i benvolgut músic.
Discografia (font Wikipedia)
Amb Mink DeVille:
En solitari:
 |
|
 |
 |