Verus Canor David, qualitat bíblica

Una de les funcionalitats millors de Roon és la de poder triar un, o dos temes seguits, i deixar que l'autopilot et vagi posant recomanacions per l'estil. I si tens Roon connectat a Qobuz, com és el meu cas, el ventall ja és infinit. Domingo a la tarda, el carrer emmudeix, el soroll ambient descendeix a un nivell gairebé inaudible. Compro un bitllet sonor a terres meridionals americanes, dels Estats Units. No analitzo res, em distrec amb la música i amb les meves jugades als escacs. De tant en tant aixeco la vista de la pantalla, una cosa important està succeint. La Reina blanca pressiona al Rei negre mentre el cavall blanc ataca parcialment la seva sortida. I el meu cor està vibrant amb la guitarra que sona al fons del bar, mentre cowboys beuen les seves cerveses de baixa graduació i les veus, sempre ronques i afectades per l'alcohol, parlen de les seves penes i dificultats del dia a dia. El bar és lluminós i vibrant i jo, a la meva sala, absolutament a les fosques. Això és màgia.

Aquest és només un dia de la meva experiència personal, encara que vosaltres haureu viscut uns altres amb idèntica intensitat i satisfacció. La música és un pèl estarrufat i no dos hertzs més o menys.

D'entre les persones que escrivim o fem vídeos de manera habitual, potser és un dels pocs que ha pogut provar les bondats d'aquesta marca en concret en tots els seus productes. La meva relació amb ells va començar pel 2007 o 2008, no ho recordo bé. I sempre he tingut un ull posat en ells. El motiu és simple, una relació qualitat/preu impecable. Si no la coneixes, és possible que hagis pogut sentir parlar d'ella. El nivell dels comentaris són sempre de positius a molt positius, per alguna cosa serà.

I, no obstant això, no crec que llevant moltes butllofes amb el comentari que el seu èxit en les realitzacions que duen a terme no es veu plasmat en unes vendes que haurien de ser importants. Acostumat a bregar amb agències de publicitat i promoció d'articles, haig de reconèixer de l'enorme dificultat d'haver de conjuminar uns coneixements tècnics importants i sobreviure en la selva del màrqueting.

Esperem que el mercat no sigui tan cruel amb Francisco Moya i esperi la seva jubilació per a augmentar el seu interès per les realitzacions del seu taller.

I parlant de màrqueting una altra vegada. És molt més atractiu i comercial el fullet que porta en el seu interior que no les referències que fa a la seva botiga en línia..., Francisco, et vull i et sacsejo alhora.

Per aquest motiu, us copio el literal dels fragments més interessants per a mi:

No tinc res més a afegir a nivell tècnic, tot està dit. Bé, tot no, són uns altaveus de 4 ohms, amb una resposta de freqüència de 45 a 22kHz i una sensibilitat de 86 dB. Encara que aquest punt és important destacar que ell (Francisco Moya) argumenta que utilitza el punt baix i que molts altres fabricants els pujarien en 2/3 dB.

I segueixo amb més detalls, la forma d'aquest monitor és un paral·lelogram. Un rectangle on els costats curts oposats estan paral·lels, no en 90 graus amb la seva base, sinó amb distinta inclinació. Es presenten en tres acabats: blanc, negre i blau mat. Depenent de la llum, pot experimentar un canvi d'intensitat en el color blau, desconec els altres models.

Equip utilitzat en les proves

Font de so:
» iFi Audio Zen DAC v.3
» iFi Audio Zen One Signature
» Roon Servidor
» Qobuz Studio
» EMT 948
Amplificació de potència:
» Bow Technologies WAZOO XL
Altaveus:
» Verus Canor David
Cables:
» Wires4Music en cablejat:
    » Horus Hybrid interconnexió RCA
    » Evolution en altaveus i xarxa elèctrica
Rack Hi-fi:
» Artesania Audio Exoteryc Rack PRO

Ara destacaré un punt de vital importància per a mi i on discrepo del fabricant. Ell proposa disposar d'aquests monitors en un peu o suport d'altura estàndard, és a dir, de 60 a 80 cm d'altura. A causa del pla inclinat de l'emissió dels transductors, vaig voler experimentar amb una altura inferior. Els vaig situar en un estand de només 40 cm i amb una mica de matemàtiques vaig calcular el grau d'inclinació del frontal de l'altaveu i posteriorment el punt òptim en sala atenent aquests càlculs i la proporció àuria. Per als interessats, dir-los que la fórmula àuria és aquesta:

Φ=(1+√5)/2=1,618033988749…

I situar a l'oient en el punt exacte auri; calculant la separació entre altaveus (centre de transductors) i multiplicar-la per l'anterior número (auri) et dona la posició de l'oient. Posteriorment, la direcció dels transductors ha de coincidir en un punt virtual allunyat d'ell, com a mínim, més d'un metre. I això no sempre és aplicable, ja que com més grans siguin els transductors més oberts han de posicionar-se aquests i podem perdre nitidesa en sales petites. Però en aquest cas, la regla va funcionar de meravella.

I quin és l'avantatge d'altaveus més pròxims al sòl? Augment de greus en sala. Amb la qual cosa, els petits es tornen gegants, això sí, més val disposar d'una bona catifa per a contrarestar els efectes perniciosos d'aquesta proximitat.

I no sols això, una vegada t'has "acostumat" a l'impacte sonor que suposa rebre la música des d'aquesta posició, tot són bones sensacions. L'amplitud de sala, d'escena sonora, es torna embriagadora i vibrant. De veritat que sorprèn molt a la persona no habituada a les meves "coses rares"; no obstant això, val molt la pena provar-ho. I, evidentment, també seguir les recomanacions del fabricador i quedar-te amb la qual més t'agradi.

Les Verus Canor David a la meva sala de 30 metres quadrats omplien l'espai si els exigies potència. Les especificacions personalitzades de mid-woofer de Audiotechnology, unit a un filtre molt cuidat, han demostrat una capacitat de transformació de l'ambient sonor molt destacable. En dir això, em refereixo a la capacitat de poder moure's amb una quantitat de gèneres musicals molt gran, gairebé de manera eclèctica, sense notar una perduda de qualitat en cap d'ells. No estem parlant d'una eina altament especialitzada, sinó d'una versàtil i adaptable als gustos personals de cada aficionat. Deixo per als tècnics la discussió de si és més fàcil o difícil crear un producte notable en tots els aspectes o excel·lent en un.

He iniciat aquest article amb l'explicació detallada de les sensacions d'una audició, ara vull aportar més detalls. La principal diferència de David, respecte a altres altaveus de gran grandària que he tingut a la sala, no és la pressió sonora que li demano (que sempre és molt contingut), sinó a dos paràmetres fonamentals per a mi. La capacitat d'omplir l'espai de manera convincent i una separació virtual dels instruments superior al real físic que permet la separació de les fonts (altaveus) en si. Els monitors de petit format tendeixen molt a marcar les seves limitacions en l'emissió de so. M'explico, uns transductors grans (i de bona qualitat) esborren el seu punt d'emissió en sala, mentre que els petits sempre tens clar que emeten des d'un punt i posteriorment s'expandeixen. Doncs bé, vaig haver de posar la meva atenció al màxim per a notar aquest efecte. Amb una petita distracció en l'atenció, et passava desapercebut. Aquest és el major elogi que se m'ocorre per a definir uns monitors. Em vaig oblidar d'ells i van estar jugant una bona estona en la lliga dels majors.

La contenció de les vibracions dins del recinte, donant la sortida necessària de la pressió interior en el seu port de sortida sintonitzada, és una de les claus del producte. M'estenc; per millor que siguin els transductors emprats en qualsevol realització, si les vibracions externes s'uneixen a les pròpies generades per ells mateixos, el so es converteix en una sopa de difícil digestió. Si fem les proves amb les gravacions de Jennifer Warnes, on el remarcable no és la veu de l'artista, sinó els decorats sonors que s'introdueixen en les peces, tenim el nostre camp de batalla preferit. Posar molta atenció en el que escric; col·locant les mans fermament en l'altaveu, una en la part superior i l'altra en un lateral, vius la ficció de creure que la pressió sonora interna està aïllada completament de l'exterior. És com si circulés aigua per l'interior a gran velocitat; no obstant això, des de l'exterior, no notessis ni la humitat, temperatura ni cap vibració. Això li permet visitar les zones altes de pressió en decibels sense despentinar-se.

Verus Canor David és un monitor de primer nivell, capaç de mirar a la cara, de tu a tu, a la majoria de monitors de similars característiques i sortir victoriós, per preu. A aquest preu, i que no se m'ofenguin alguns lectors, costa de trobar productes així. La quantitat d'hores invertides en el seu desenvolupament es nota en el resultat final.

No és un altaveu altament especialitzat, ajustat al mil·límetre per a donar el millor de si en algun gènere musical, més aviat, tot el contrari. Disposo d'una playlist per a provar quin estil de música és més adequat per a cada producte que analitzo i aquest funcionava d'allò més bé en tots. Per als franctiradors d'un sol estil musical i amants del monocultiu, potser disposen d'altres opcions més ajustades als seus gustos, per a la resta de mortals... David.

Verus Canor, possiblement, és l'empresa pitjor tractada pel mercat i amb el millor producte.

Discografia recomanada