Konus Audio Digitale 2000, la caixa misteriosa

Detalls:: Escrit per: Josep Busquets; Categoria: Fonts; Publicat el 29 Març 2025

Perfect Stranger

Són 40 anys vivint l'evolució del so digital i aquest Konus Audio m'ha trencat tots els esquemes.

He deixat per al final el tercer element de la màquina de la felicitat, com el més pertorbador per a mi. Només heu de donar una ràpida mirada a l'històric de DAC's analitzats per mi, o integrats amb DAC incorporat, o reproductors de CD-DVD-Blueray amb DAC incorporat que es podia utilitzar de manera independent, per a fer-vos una mica la idea, que aquest complement no és molt nou per a mi.

Fa 40 anys, experimentava amb la possibilitat de crear ritmes o coses semblants amb el brunzidor incorporat que portava el ZX Spectrum. Timex Sinclair 2068 per als meus lectors dels Estats Units, encara que no era comparable del tot, ja que aquest microcomputador era una versió millorada de l'original, que va sortir a la venda a Espanya per setembre de 1985.

La meva obsessió per unir les dues grans aficions de la meva vida, la música i la informàtica, fan que els DAC's, en qualsevol dels seus formats que ha tingut al llarg del temps, siguin la meva feblesa.

De les primeres targetes d'ordinadors Adlib, passant per Creative Labs, amb la seva mítica Sound Blaster 16 bits; sempre ha estat una lluita per a millorar una faceta, el so, que durant dècades va estar arraconada en la computació. Sempre ha estat un camí recorregut cap amunt, no a la velocitat de les CPU's, sinó molt més relaxat. La poca capacitat dels discos durs feien inútil intentar millorar la qualitat del so, una mica menys important en l'època, que la qualitat dels gràfics.

L'explosió de la música digital, va venir amb l'MP3 i les descàrregues il·legals dels torrents. Sí, els pirates van obligar les grans empreses a replantejar-se les coses. Seguint amb aquest viatge exprés pel record digital, Spotify ho va canviar tot, tot. De dalt a baix. Per un preu mòdic, podies escoltar en qualitat MP3 la música que volguessis, sempre. Els pirates es van reconvertir i van començar a ripear la música des del format físic, en alta qualitat. La indústria va contraatacar oferint alta qualitat en els seus serveis de streaming.

El problema estava en el fet que alta qualitat és igual a gran volum de dades. MQA va voler ser la solució, lliurant una gran qualitat, encara que necessitava de molta potència de procés. Quan va arribar la potència de procés als DAC's, la velocitat de les connexions domèstiques van tornar inservible al format, ja que no era necessari comptar amb tanta compressió. La fibra òptica ho va canviar tot.

I tot aquest llarg preàmbul per a dir el següent:

"Konus Audio Digitale 2000 supera tota lògica aplicada fins ara"

Konus Audio Digitale 2000 - Dades bàsiques

Començo on alguns gairebé no surten, fent un copiar i pegar del seu lloc web: "Convertidor d'Audio digital S/PDIF i USB de topologia dual.

Els circuits S/PDIF i USB s'han dissenyat i optimitzat específicament per a una reproducció superior en cada tipus de connexió."

I fins aquí el més important. Igual que us vaig comentar en Integrale 2000, la informació pública que es dona és molt poca, per això ens hem de basar només en els nostres propis recursos i oïda. Si el Integrale és minimalista, per la falta de "distraccions" en els seus components, aquest l'hauríem de definir com la simplificació del minimalisme conceptual. Dues entrades digitals, una sortida analògica RCA i un commutador de palanca per a seleccionar font. La caixa és l'estàndard de la signatura, amb els seus dos colors a triar.

Equip utilitzat en les proves

Font de so:
» Konus Audio Digitale 2000
» Roon Servidor
» Qobuz Studio
Amplificació de potència:
» Konus Audio Integrale 2000
Altaveus:
» Jean Maurer JM320E
» RadioTehnika Giant FS-100N
Cables:
» Wires4Music en cablejat:
» Horus Hybrid interconnexió RCA
» Evolution en altaveus i xarxa elèctrica
Rack Hi-fi:
» Artesania Audio Exoteryc Rack PRO

Ho vaig connectar via USB al meu servidor Roon, li vaig donar marxa amb algun tema, ni el recordo... i PUUMM!!!, el meu cap va explotar.

En èxtasi, busco un tema d'una qualitat extrema per a veure el tractament del senyal fins a situar-la, a través del RAAT (sistema de transport de dades de Roon), en el DAC... i PUUMM PUUMM!!!

Què va succeir? Roon estava realitzant un downgrade o simplificació del senyal digital per a poder ser acceptada en el DAC, tant en freqüència com en longitud de bits. Això és normal i sempre es tradueix en un empitjorament de la qualitat sonora. Però no en aquest cas. Igualant diferents codificacions de temes molt variats i amb complexitat diversa, sempre cap avall, podies escoltar de manera nítida la qualitat intrínseca de cadascun d'ells. No té sentit per a mi. Supera la meva lògica i el meu coneixement. Per això he iniciat l'escrit amb el llarg preàmbul, perquè sapigueu que no he arribat a això fa dos dies. Són 40 anys vivint l'evolució del so digital i aquest Konus Audio m'ha trencat tots els esquemes.

En un intent erm de recompondre el meu mapa mental, vaig canviar a un altre dac de "característiques tècniques" superiors, ajustant una cançó a la seva qualitat màxima de reproducció i comparant el resultat entre els dos. No era tampoc una comparació molt justa pel diferencial de preus; no obstant això, vaig pensar que em donaria una referència real i on agarrar-me com a punt de suport, la meva zona de confort. Resumint, no va aguantar ni uns pocs minuts. Era tanta la qualitat que Digitale 2000 li treia de més, que no vaig voler perdre més el meu temps. El meu temps és limitat, bé ho saben els fabricants i distribuïdors, que els costa poder tenir la seva finestra dins d'Amics Hi-fi. I el preu per a poder estar en aquest espai és un temps extra per al meu gaudi personal dels productes provats.

No puc explicar ni justificar el perquè de les meves paraules. No sé per què diables sona tan bé. No ho sé. No sé com es poden mantenir les diferents qualitats del so de manera clara si el meu servidor es veu obligat a reduir la qualitat del senyal per a poder transmetre-la al DAC. No ho entenc. Moltes persones em demanen consell de manera privada, i quan disposo de temps, no sempre, intento contestar-los. No ho feu amb aquest Digitale 2000, no sabré què dir. Per a un "entès" haver de reconèixer de manera pública i clara que no entén res, no és fàcil. He deixat la revisió d'aquest producte fins al final per a veure si, durant aquest lapse, podia aclarir dubtes. Res. Com el primer dia.

Després de quaranta anys veient i vivint l'evolució de la reproducció musical digital a través dels convertidors de senyal, em sento frustrat. Per persones conegudes per mi, que també coneixen al fabricador, Sead Lejlic; aquest bon senyor no dona cap mena d'informació que ajudi a entendre aquest enigma.

Conclusions

Si les teves necessitats digitals no superen les dues entrades, una USB i una altra S/PDIF, i les pantalles digitals amb les característiques dels teus discos no són importants, aquest podria ser el teu DAC.

Oblida't dels teus coneixements previs i només escolta. No serà la peça més espectacular del teu sistema musical visualment parlant. És discret i amb el temps t'enamora la seva forma clàssica.

Amb aquest article he trencat l'efecte sorpresa, però et garanteixo que, quan no estàs previngut i et trobes amb això, crides. Possiblement, aquest producte va dirigit a un públic molt selecte,coneixedor del mercat i els seus productes. Al no disposar de "efectes visuals" cridaners, basa la seva opció de compra simplement pel so, i encara que sembli contradictori, no sempre és el valor que tothom valora.

Discografia recomanada